Aquest és un bloc per fer veure i entendre la idea de voler votar,...

Volem votar i que TOTHOM VOTI, i aquí us donarem raons perquè ens ajudeu a entendre per què volem que hi siguem tots!!!!

Cada setmana penjarem uns enllaços per poder expressar les nostres idees

De totes les afirmacions en podem donar referències amb cites (espanyoles o internacionals per no utilitzar les catalanes i no ser titllades d´opinions parcials).

Si et subscrius, et serà més fàcil saber les actualitzacions

Gràcies per la paciència de llegir fins aquí. Estem en contacte

dissabte, 8 de novembre del 2014

18: SETMANA 0: DARRERA SETMANA

 Avui és la darrera entrada d´aquesta segona etapa del bloc


Comentarem aspectes més o menys aïllats però que tenen un fons en aquest final de cicle que estem vivint a Catalunya. Penseu que d´aquí a una setmana ja res no serà com fins ara. Ara decidim!!

La gran Eva Piquer, que sap arribar al cor de la gent i tocar la sensibilitat en el detall pel quotidià ens fa una oda de les actituds en la vida (és un tema trascendent i a mi m´ha agradat molt, i he trobat relació amb aquestes dates).

Jo trio la gran aventura

dilluns, 3 de novembre del 2014

17: SETMANA -1 (2): COMPTE ENRERE ...

Hola amics,
tot preparant el 9N us enviem un parell de documents.

El primer és una exhortació del nostre president (espanyol!!) per anar a votar

El segon és el que han fet els companys de Súmate per penjar a l´escala de veïns i indicar on els "tocaria" anar. Feu fotocòpies i feu-ho córrer (si cada persona que rep aquest missatge ho penja a casa seva i ho fa arribarr a 5 persones més ho escamparem com una taca d´oli). Penso que és especialment important fer-ho als barris i a l´àrea metropolitana on sovint hi ha gent més desconectada del tema. Si algun veí ho arranca, ho torneu a penjar (no ens deixem intimidar!!)
Endavant que sols falten 6 dies!!! 


17: SETMANA -1 (1): JA HI SOM!!!

S´acosta el 9N...

Els textos d´avui son per anar "fent boca" i meditar respecte al "procés". Parlarem de pensaments de l´actualitat,  de gent coherent que són exemple per a nosaltres i parlarem d´un altre col.lectiu que representa el 16% dels catalans: els que són originaris de països de fora la península. (Avui tirarem bastant de vilaweb).



Pensaments actuals

Quatre fases i quatre condicions per evitar el fracàs (Pere Cardús)

Desdramatitzar la indepènència (Salvador Cardús)

El govern i els poders d´Espanya (i alguns de Catalunya) no ens estimen i ens maltracten)- vídeo

El virus ha mutat 29/10/2014
Descripció: Eduard VoltasEduard Voltas, periodista

Actualitat sobre el 9N

PDF complet de tots els punts on es podrà votar el 9-N http://www.naciodigital.cat/noticia/76934/pdf/complet/tots/punts/es/podra/votar/9-n 

Com saber on hem de votar


Nota rebuda
Benvolguts, benvolgudes,
Atès que molta gent pot necessitar ajuda per esbrinar on ha d’anar a votar el 9N us demanem que, com a entitats a favor del dret a decidir, us oferiu  a fer aquest servei als vostres associats.
Només cal que els envieu un correu exposant que aquesta setmana l’entitat disposa un servei d’atenció a les persones que ho necessitin. Amb un ordinador connectat a internet i una impressora es pot proporcionar la “targeta de participació pel 9N” amb l’adreça del local i el número de taula. Ja sabeu que ho podeu fer a partir del web www.participa2014.cat.


Gent digne:

No s´ens demana heroicitats a tots però cadascú ha de veure què esta disposat a fer (jo, personalment em faig aquesta pregunta)...

Santiago Vidal: "em poden prendre la feina però no la dignitat"

Jordi Savall: "Cal poder viure amb dignitat".



No deixar-nos trepitjar: nova entitat que s´ha proposat no deixar-se trepitjar i denunciar les piulades ofensives contra els catalans
Deu personalitats internacional demanen que ens deixin votar


"Immigrants" representen el 14% de la població catalana

Siambnosaltres: entitat que els agrupa

14 persones immigrants ens expliquen què votaran el 9N

Membres de la sectorial de l'ANC 'Immigració per la Independència' parlen del 9-N




Inicialment volia fer uns textos menys abrandats però no m´he sortit gaire. M´he anat encenent i motivant a mesura que recollia textos. De tota manera, els convençuts estem molt convençuts i actius; això està molt bé i no ha de deixar de ser-ho, però els importants són els que no ho tenen clar i estan indecisos. Sobre aquests són els que hauríem d´incidir més, explicant els nostres arguments, escoltants, buscant complicitats i acollint les seves idees siguin quines siguin. El més important és que som un sol poble.

"..ens podem donar bufetades, però amb un xic de voluntat també tots nosaltres ens podem abraçar" Pau Romeva

Comentari de la Muriel Casals (més o menys... dit a un immigrant que lluita pels seus drets). " El dia que la gent estimi el país com tu l´estimes, ja ho tindrem tot guanyat"


I un desig final...
@ForcadellCarme: "El dia 9, passi el que passi, tothom a votar! Tots els demòcrates del país estem convocats a votar."

diumenge, 26 d’octubre del 2014

16: SETMANA -2: TEXTOS, PSICOLEGS PER LA INDEPENDÈNCIA I DELS EMPRESARIS...

Avui volem plantejar l´entrada setmanal al bloc dividint-la en tres apartats.

En el primer apartat presentem alguns textos d´actualitat on volen prendre el pols al procés:

  • En el primer intentem veure què som i que no som (text que ja va sortir fa unes setmanes),  del Matthew Tree

  • El segon ens parla de les paradoxes del procés soberanista:

  • El tercer és un comentari del Vicent Partal que va publicar a Vilaweb (important el text i els comentaris posteriors): Nosaltres anem passant.


  • I el quart és un article del Salvador Cardús que he resumit una mica però que podeu trobar integrament a l´Ara Premium
SALVADOR CARDÚS | Actualitzada el 20/10/2014 19:54
El Salvador Cardús analitza els perills en el que ens enfrontem en aquest procés.
EL PRIMER PERILL consisteix a convertir cada nova fita del desafiament independentista en una qüestió de tot o res. Ara hi ha el risc de fer-ho amb les eleccions anticipades, dites plebiscitàries, en voler convertir-les en un referèndum definitiu, en l’ara o mai que ha de permetre la declaració última d’una independència que cauria ipso facto. La meva opinió és que aquesta lògica agonística, molt útil per assegurar una resposta massiva a cada nova etapa, amaga que no n’hi ha cap que resolgui res definitivament. Encara més: s’hauria d’advertir que si en una d’aquestes fites punxem, caldrà seguir endavant i redefinir estratègies.
SEGONAMENT, ÉS SUÏCIDA l’apel·lació obsessiva a la unitat de tothom i tothora, sigui societat civil, siguin partits. És cert que la unitat ens proporciona força, però perseguint la unitat també es pot perdre el temps, seguir estratègies erràtiques o forçar submissions. Però, esclar, després de dir que en depèn tot, quan la unitat es trenca en algun punt, es reacciona amb histerisme, en un clima de tensions desbordades que ens podríem estalviar perfectament. La unitat és un aliat estratègic, no una finalitat en ella mateixa. I això també val a l’hora de pensar en futures aliances electorals.
EN TERCER LLOC, hauríem d’aturar l’ encara més difícil circense en les dinàmiques de mobilització social. Portem uns quants anys sense parar. Uns s’hi han afegit més a darrera hora, però molts no han parat des de finals de la dècada passada. Atenció, doncs, a una saturació que pot ser de mobilització, de finançament, de marxandatge, de spam propagandístic a la xarxa, iconogràfica... Ens hauríem de relaxar una mica, que el camí és llarg.
FINALMENT, I EN CINQUÈ lloc, considero que darrerament es trepitgen molt arriscadament les línies que haurien de separar clarament l’acció pròpia de la societat civil -amb una notable legitimitat popular- de l’acció que és responsabilitat de les institucions polítiques -amb tota la legitimitat democràtica-. Si el govern convoca un procés participatiu, ¿cal esperar el vistiplau de l’ANC i Òmnium per respondre-hi positivament? ¿Són aquestes entitats les que han d’imposar terminis - deadlines - a la convocatòria d’unes eleccions anticipades? ¿Els partits els han de cedir la iniciativa a l’hora de negociar una llista electoral conjunta?
POTSER NO HI HA HAGUT errors, però estem assumint riscos que cal avaluar correctament. Una bona amiga de complexió menuda amb qui havíem fet grans excursions de muntanya -només vençuda aquest estiu per un càncer implacable-, davant dels desafiaments més elevats, sempre ens recomanava el “passet dels Alps”: curt i constant. Sempre vam arribar al cim.

En el segon apartat us presentem un bloc que pot ser interessant a aquestes alçades: Psicòlegs per la independència:



I al tercer apartat parlem d´un altre col.lectiu important i complex. Són els empresaris que el passat dimecres van fer un acte d´afirmació (Centre Català de Negocis) Us deixo l´enllaç perquè feu un tria-i-remena .


Bona setmana i endavant!

diumenge, 19 d’octubre del 2014

15: SETMANA -3: DELS DARRERS ESDEVENIMENTS



Avui havíem de parlar d´un altre grup d´indecisos però penso que cal mirar l´actualitat, enfocar els nous esdeveniments amb una mirada esperançada i amb comfiança en nosaltres mateixos. Hem fet moltes coses i moltes més que en farem. Però les farem junts. Tots haurem de renunciar a una part del nostre plantejament per trobar el punt comú.

Respirem fonts, ens relaxem i llegim/mirem pausadament. En pocs dies canviarà tot el plantejament.
Bona setmana i bona feina!!


Espanya, carinyo... (Mali Vanili)
https://www.youtube.com/watch?v=JTZchuqCopE

Lip dup Independència de Vic

El país groc

Manifest escriptors a favor de la independència


Pere Cardús: tractant-se de la independència no s´hi valen excuses

Pilar Rahola sobre la llista unitària

diumenge, 12 d’octubre del 2014

14: SETMANA -4: ELS CRISTIANS I EL DRET A DECIDIR



ELS CRISTIANS I EL DRET A DECIDIR

Comencem i acabem amb el mateix text, un text que obre la 1
"La Declaració sobre els drets dels pobles indígenes",i que resumeix el sentiment i l' anhel individual i col.lectiu per mantenir la pròpia cultura, que és una de les fonts de la nostra dignitat personal i comunnitària. 
Estimant i reconeixent-nos a nosaltres mateixos, serem capaces de fer el mateix amb els altres pobles i comunitats.

"L’aplicació de la Declaració no només beneficiarà als pobles indígenes sinó que també beneficiarà el planeta i la resta del món. Si ens permeten viure d’acord amb la nostra manera sostenible de cuidar la terra i de tenir cura dels nostres familiars, de les plantes, animals i altres éssers vius,
tots en serem beneficiats. Si som capaços de continuar parlant els nostres idiomes i de conservar les nostres cultures, contribuirem a enriquir el patrimoni cultural del món. Si els nostres diferents sistemes econòmics, culturals, espirituals, socials i polítics poden coexistir amb altres sistemes dominants, deixarem als nostres fills i néts un món molt més divers i estimulant."



1-"Hi ha raons per que els cristians estiguem pel dret a decidir i per la llibertat dels pobles, del nostre poble"

GRUP SANT JORDI-
GRUP CRISTIÀ DE PROMOCIÓ I DEFENSA DELS DRETS HUMANS - DRETS DELS POBLES, DRETS DE LES NACIONS - ESGLÉSIA I PAÍS


2- "Creure que Catalunya com a nació té el dret a decidir el seu futur és una opció fonamental "
Molt recomanable escoltar el videu de l' acte sencer i text íntegre de Xavier Morlans, teòleg, sobre el Dret a Decidir i la Doctrina Social de l' Esgl'esia, celebrat el 7 de juliol de 2014 al Caixa Fòrum de Barcelona.
També hi varen participar el president Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir; la teresiana Victòria Molins; i el periodista Miquel Calçada, comissari de la commemoració del Tricentenari.

El podeu trobar a Youtube: Crisitians pel Dret a Decidir 7 de juliol del 2014


Algunes frases de l´acte:
Joan Pau II afirma que “ningú no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir”.
La persona és constitutivament un ésser social, perquè així l’ha volgut Déu que l’ha creada. (...) La vida social no és, doncs, extrínseca a l’home: aquest no pot créixer ni realitzar la seva vocació si no és en relació amb els altres.”
El concepte de «nació», que no s’identifica a priori i necessàriament amb l’Estat (...)
Com a bisbes de l’Església a Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història, i també reclamem per a ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial: els drets i els valors culturals de les minories ètniques dins d’un Estat, dels pobles i de les nacions o nacionalitats han de ser respectats i, fins i tot, promoguts pels Estats, els quals de cap manera no poden, segons dret i justícia, perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura majoritària.”[1]
carta pastoral  Arrels cristianes de Catalunya, publicada l’any 1985 i ratificada el 2011.
En la relació d’Espanya amb Catalunya, hi ha hagut antecedents d’una pretensió d’annexió per la força? ¿Com s’han de qualificar quatre segles de pràctica sistemàtica d’intent d’assimilació de Catalunya a l’Espanya de matriu castellana? La invasió de Catalunya per part de l’exèrcit borbònic, el 1714, ara fa justament tres-cents anys, anul·lant les llibertats del poble català és un antecedent de pretensió d’annexió forçosa o no? La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), reprimint una vegada més la llengua i la cultura catalana, és un antecedent de pretensió d’annexió forçosa o no? L’entrada de l’exèrcit franquista a Catalunya, amb l’abolició de l’Estatut del 32 i quaranta anys de persecució de la llengua i de la cultura catalana, és un antecedent de pretensió d’annexió forçosa o no? La campanya sistemàtica de grups politics i mediàtics molt potents en contra de l’afirmació de la identitat nacional de Catalunya és una pretensió present d’annexió forçosa o no?[2]

3-Compendi de la doctrina social de l'església:
alguns tastets d' aquest compendi que podeu trobar a:
[...] A l’arrel de la pobresa de tants pobles hi ha també diverses formes de privació cultural i de manca de reconeixement dels drets culturals

(...) La sobirania representa la subjectivitat(Cf. JOAN PAU II, Carta enc.Sollicitudo rei socialis, 15) d’una nació des del punt de vista polític, econòmic, social i àdhuc cultural. La dimensió cultural adquireix un gruix particular com a punt de força per la resistència als actes d’agressió o a les formes de domini que condicionen la llibertat d’un país: la cultura constitueix la garantia de conservació de la identitat d’un poble, expressa i promou la seva sobirania espiritual(Cf. JOAN PAU II, Discurs a la UNESCO
[2 de juny de 1980], 14)


[...] La pregunta que prové del misteri de la vida i remet al misteri més gran, el de Déu,està al centre de tota cultura; quan se l’elimina, la cultura i la vida moral de les nacions es corrompen
(Cf. JOAN PAUII, Carta enc. Centesimus annus, 24)

 [...] L’actuació humana, quan tendeix a promoure la dignitat i la vocació integral de la persona, la qualitat de les seves condicions d’existència, la trobada i la solidaritat dels pobles i de les nacions,és conforme al designi de Déu, que no deixa mai demostrar el seu amor i la seva providència respecte dels seus fills.

(...) Jesús refusa el poder opressiu i despòtic dels caps sobre les nacions (cf. Mc 10,42) i la seva pretensió de fer-se anomenar benefactors (cf. Lc 22,25), però no contesta mai directament les
autoritats del seu temps
[...)Jesús, el Messies promès, ha combatut i derrotat la temptació d’un messianisme polític, caracteritzat pel domini sobre lesnacions
(cf. Mt 4,8-11; Lc 4,5-8).

[...] Per a la construcció d'una societat pacífica i per al desenvolupament integral d'individus, pobles i nacions,l
a defensa i la promoció dels drets humans resulten essencials
(Cf. PAU VI, Missatge per la Jornada Mundial de la Pau 1969

4-Jaume Botey: Comentari a l’escrit “Tras la diada”



5- La Declaració sobre els drets dels pobles indígenes.

Títol:
La Declaració sobre els drets dels pobles indígenes. Punt i seguit.
Autors: Mikel Berraondo (coord.)
Coordinació de l’edició: Isabelle Torallas
Edita: alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes


"L’aplicació de la Declaració no només beneficiarà als pobles indígenes sinó que també beneficiarà el planeta i la resta del món. Si ens permeten viure d’acord amb la nostra manera sostenible de cuidar la terra i de tenir cura dels nostres familiars, de les plantes, animals i altres éssers vius,
tots en serem beneficiats. Si som capaços de continuar parlant els nostres idiomes i de conservar les nostres cultures, contribuirem a enriquir el patrimoni cultural del món. Si els nostres diferents sistemes econòmics, culturals, espirituals, socials i polítics poden coexistir amb altres sistemes dominants, deixarem als nostres fills i néts un món molt més divers i estimulant."

Victoria Tauli-Corpuz


4. ELS BISBES DE CATALUNYA, Arrels cristianes de Catalunya, Barcelona: Claret 1985, pp. 10-11; ID., Al servei del nostre poble, Barcelona: Claret 2011, pp. 6-7.Cf. Joan COSTA, Nació i nacionalismes. Una reflexió en el marc del magisteri pontifici contemporani, Barcelona: Proa 2000.
6. Cf. J. BENET, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1995.

dissabte, 4 d’octubre del 2014

13: SETMANA -5 : JUBILATS: Què passarà amb les pensions. O que és fals del que diuen que passarà

La gent gran ha estat sempre molt valenta. Ha patit guerra i/o postguerra, privacions, drames familiars, ...
No tingueu por. Mireu la gent jove que és el futur. Però mireu també tota la gent que ha vingut abans que vosaltres. Molts sh´an sacrificat o han donat  el seu temps, la seva energia, el millor de les seves vides per un futur millor.

Penseu que el que es diu a nivell oficial és fals. La por o l´amenaça no pot ser mai un argument (és un antiargument:no us bellugueu pq patireu vosaltres). Hi ha incerteses, és cert. El futur no està escrit però hi ha evidències que indiquen que no pot anar d´una altra manera que bé. I el que sí està clar és que si es continua a Espanya es va buidant la bossa de reserva de les pensions, tenim un deute que ja supera el 100% del PIB i la perspectiva no és de canvi positiu.
A la gent jove no li pesa la seva pròpia història però sí li pesa la manca d´expectatives de futur. Volen lluitar per millorar. Doneu-lis un cop de mà.


DESENVOLUPAMENT DEL TEMA DEL BLOC : EL CLAUER
Catalunya seria capaç de fer front a les pensions i les prestacions d’atur amb un Estat propi, segons els càlculs de la pròpia conselleria d’Economia. Si el país hagués gaudit d’una Seguretat Social pròpia, entre 1995 i el 2010 hauria acumulat un excedent de 24.774 milions d’euros, si no fos perquè Catalunya aporta el 19,2% de les cotitzacions socials de l’Estat espanyol i només rep el 17,3% de les prestacions. A més, tant el dret a l’atur com a la pensió són drets adquirits a títol personal, així que totes les persones tindrien garantit el respecte a la seva vida laboral, que és la que determina la quantitat d’aquestes prestacions.
Cal recordar que, pel fet de tenir una taxa d’atur inferior i uns ingressos per persona més elevats que Espanya, la sostenibilitat del sistema seria més segura i es podrien, fins i tot, millorar les prestacions. Un estudi calcula que si Catalunya gestionés la Seguretat Social i els excedents que tradicionalment ha generat es podrien incrementar les pensions de jubilats i vídues un 10% i abaixar les cotitzacions d’empreses i treballadors un 14,7%.

Aquesta guardiola de 24.774 milions –inexistent perquè l’Estat espanyol se la va quedar per quadrar el dèficit d’altres comunitats autònomes- hauria estat suficient per no desestabilitzar les finances de la Generalitat en anys de crisi, quan les contribucions al sistema són inferiors a les prestacions. El model actual es basa en el fet que els jubilats tenen garantides les seves quotes mentre a Catalunya hi hagi una base de treballadors suficients per generar els recursos necessaris. D'altra banda, l’Estat espanyol té un fons de reserva que actualment suma uns 67.571 milions d’euros, el 18% dels quals correspondrien a Catalunya pel seu pes en el PIB (Producte Interior Brut). Serien uns 13.000 milions d’euros, suficients, atès que el dèficit de la Seguretat Social catalana va oscil·lar entre els 1.252 milions i els 2.142 milions d’euros entre 2009 i 2010.

Si voleu més informació:

dissabte, 27 de setembre del 2014

12: SETMANA -6: DIÀLEGS ...

En la nostra visió de col.lectius específics des del punt de vista de la independència avui us presentem un col.lectiu de gent compromesa en el món social. Alguns d´ells expressen algunes reticències. Intentem mirar i entendre el seu punt de vista mitjançant un text personal i un intercanvi d´impressions en forma de cartes (un pèl llarg però pensem que pot ser interessant). Bona lectura.


REFLEXIÓ D´UN BON AMIC SOBRE EL POSICIONAMENT AL RESPECTE DE LA INDEPENDÈNCIA
L’embranzida del moment sobiranista actual a alguns els pot semblar una traïdoria. En el difícil equilibri d’un país, que una part del territori reivindiqui una superioritat econòmica per exigir la secessió i així evitar la càrrega feixuga d’una administració conjunta de serveis comunitaris, pot ser interpretat com una actitud egoista, insolidària, inhumana fins i tot despietada. No crec que aquest sigui el sentir del poble català.
En la “construcció” de l’Espanya de les autonomies hi ha distorsions de base, segurament ja en el fons del seu nucli constitutiu on es defineixen els valors més essencials. Després, el pas dels anys ha anat envellint les estructures d’estat fent més visibles les seves xacres en forma de vicis i defectes. Les males praxis esdevenen tradició i tota oposició es vista amb malfiances i arrogància. El poder es protegeix i fa prevaldre la seva veritat atenent a les antigues lleis de conquesta: dominació i subordinació de territoris, de cultures, de persones... En aquesta “forçada” unitat no hi ha complicitat per crear res. Només es poden defensar interessos, contraposar drets, imposar les lleis del guanyar/perdre... Resignació per totes parts.
Sense entrar en consideracions polítiques, des de la meva experiència tota aventura col·lectiva que pretén unir persones, i que aspira a perdurar en el temps, necessàriament, ha de basar-se en l’amor. És des d’aquesta inclinació afectiva que tot es possible i que tot es transforma. Els recursos i els talents ja no són cobejats, sinó que poden oferir-se i compartir-se, generosament, perquè faciliten la pau, el progrés, la justícia i aporten felicitat. Les relacions flueixen i la diferència de l’altre no es veu com una amenaça, sinó com una realitat que convida a meravellar-se. Les identitats culturals viuen i conviuen, s’enriqueixen, però no competeixen ni s’exclouen. Aprendre a estimar és començar un camí. Encetar un itinerari que dur a descobrir la humilitat, l’empatia, la compassió, l’agraïment, la tolerància, el perdó, l’alegria,... I al capdavall esdevenir pelegrí, profundament conscient, pregonament coneixedor de la fragilitat, meva i de l’altre. Ara bé, en el punt de partença, en la gènesi de les opcions, en l’origen de les voluntats, sempre ha d’haver-hi la llibertat. No hem de tenir por a l’expressió individual de les llibertats, ja que només en la seva formulació hi trobarem l’inici del camí.

***********************************

CARTES CREUADES
(gènere epistolar entre dos independentistes amb matissos de fons)


PERSONA A

4.7.14
En algunes ocasions he pogut observar en parlar del tema de la independència una sensación de mal rotllo o una mena d´ autocensura'. Es cert que cadascú es sent més còmode participant d'una manera o altre, i tots els matisos em semblen respectables. 

Hi ha gent a qui li semblen súper-interessants els arguments de l'Ada Colau per votar sí-sí. (entrevista recent al Vilaweb )
Normalment, tot i ser del món social vénen de conviccions diferents. Crec que respectar-les/estimar-les totes fa més fort el procés.


PERSONA B

A mi em resulta (potser estúpidament) incòmode demanar pel JO, sense explícitament, nítidament i en un mateix nivell recordar alhora l'ALTRE, que viu una situació -en el millor dels casos- equivalent (parlo de Gaza, Síria, països empobrits, el que tu vulguis ficar aquí a dins). Segur que aquesta argumentació et deu estar tocant el que no sona, ja que recorda i molt al que ens diuen alguns dels líders de l'esquerra del nostre país, quan només es mullen pels conflictes dels altres i no pel nostre. La diferència amb ells és que jo sí em mullo pel nostre conflicte. I no discuteixo la rellevància del nostre problema. 

Això darrer connecta amb l'opció per la independència que pren l'Ada Colau, el David Fernández, o fins i tot l'Oriol Junqueras (almenys això transmeten davant de micròfon). Tots ells, crec que posen la Justícia social com a objectiu i la independència com a mitjà. Personalment sintonitzo molt més amb aquesta visió, que no pas amb l'argumentació etnicista de molts 'indies'  (superioritat moral i cultural dels catalans...), o la visió fnalista de molts altres (la independència com a objectiu, no com a mitjà). I em pregunto: tindria sentit arribar a ser un estat independent si al final les nostres relacions socials no venen guiades per uns criteris diferents dels que vivim en l'actualitat? Personalment, crec que no massa. Els Millets, Pujols i altres il.lustres lladres nostres em fan tanta ràbia (crec que més perquè són nostres) com els dels altres... I els desnonats, joves aturats etc... d'aquí em fan tanta pena com els d'allà.

Bé, ho deixo aquí. Ja continuarem.

Bernat B


PERSONA A
20.7.14
S´han trobat dos polemistes... 
Deixa´m que t´escrigui unes línies de retorn. No vull donar lliçons però deixa´m que continui amb el meu raonament.
No tots els arguments son sempre simètrics ("el Mas y el Rajoy están enrocats en sus posiciones": fals). Els que estan a favor i en contra de la pena de mort, els que estan a favor de fer una guerra i en contra, els que pensen en la teologia de l´alliberament com a mètode necessari i els que estan a la jerarquia sudamericana i neguen el reconeixement de l´oprimit (com els siringueiros i els grans terratinents a Brasil) i tants altres. No tot és simètric. Penso que aquí està una de les falàcies d´aquest plantejament. És normal que hi hagi gent que continui pensant en que es pot seguir provant després de més de 30 anys però no em negaràs que en aquest grup de la tercera via hi ha un gruix important (majoritari?) que no és un dubte net i que sols volen desactivar el tema per continuar igual. És una tàctica molt clàssica (ajornar la decisió fins desactivar el contrari i llavors tancar el tema; la solució seva és  per matar el tema. Em recorda als múltiples manifestos dels progres espanyols que ara estan sortint de sota les pedres quan mai, mai, mai ens han ajudat o han pensat realment en nosaltres quan demanàvem empatia i reconeixements.
http://www.sumate.cat/p/portada.html
No tots els arguments son sempre simètrics ("el Mas y el Rajoy están enrocados en sus posiciones": fals). Els que estan a favor i en contra de la pena de mort, els que estan a favor de fer una guerra i en contra, els que pensen en la teologia de l´alliberament com a mètode necessari i els que estan a la jerarquia sudamericana i neguen el reconeixement de l´oprimit (com els siringueiros i els grans terratinents a Brasil) i tants altres. No tot és simètric. Penso que aquí està una de les falàcies d´aquest plantejament. És normal que hi hagi gent que continui pensant en que es pot seguir provant després de més de 30 anys però no em negaràs que en aquest grup de la tercera via hi ha un gruix important (majoritari?) que no és un dubte net i que sols volen desactivar el tema per continuar igual. És una tàctica molt clàssica (ajornar la decisió fins desactivar el contrari i llavors tancar el tema; la solució seva és  per matar el tema. Em recorda als múltiples manifestos dels progres espanyols que ara estan sortint de sota les pedres quan mai, mai, mai ens han ajudat o han pensat realment en nosaltres quan demanàvem empatia i reconeixements. Estic d'acord, espero que no hagis entès que jo deia el contrari.
http://www.sumate.cat/p/portada.html

També tens tot el dret a no llegir-les ja que acaben sent un "rotllo" però penso que has tocat un dels molls de l´os del tema de la independència i el dret a decidir i de gent que es troba molt desubicada en aquest debat.
Començo pel darrer paràgraf que no comento perquè estic d´acord al 100% a l´igual que la immensa majoria de gent que està per aquest tema, malgrat que de fora estant ens diuen que busquem la independència com a únic fi. Escolta discursos de la ANC, l´Omnium Cultural, Súmate...) Independència no com un fi sinó com un mitjà per canviar tot el que cal canviar i això és molt. Ara bé, suposo que acceptaràs que el canvi serà el que vulgui la majoria, no?. O si el canvi no és el que vol un sector determinat  ja no interessa encara que sigui molt majoritari?. Canviar les coses és el que mou als que volen la independència (inclosos gent tant de "dretes" com Omnium cultural, CiU i altres.... o ja està clar que ells sols volen la independència per "continuar a la poltrona i dominar des de dalt el pobre poble oprimit"? (aquesta visió la té força gent dita progressista, ho veiem cada dia a la feina, amb gent del món social... El país l´hem de construir entre tots i amb la visió de tots. Si la majoria (en votació lliure i democràtica) decideix que no vol canvis doncs ja està i s´ha d´acceptar.

El món té molts conflictes i molts tenen els seus advocats defensors, però Catalunya només ens té a nosaltres. Bernat, això és així. Qui ens ha ajudat, intercedit... durant la nostra història?.  És dir, com hi ha taaaants conflictes al món no tenim dret a pensar en nosaltres i sols podem fer-ho per altres (falsa progresia?). Aquest argument també està molt tronat. Penso que sovint tenim un complexe d´autoodi, de poble maltractat que considera un fet immoral i egoista ("amb la quantitat de problemes que hi ha al món"). Però resulta que som un dels pobles més solidaris de l´entorn (apart de Marathons, ajudes de 3r i 4t món...) i aquest argument no em val. Això no és una superioritat moral i no es fa servir com a argument bàsic (supramacisme català), tenim coses molt bones i altres no bones.
Entre les coses no bones està aquest complexe estil aquell "soci clàssic del Barça" que només es dedica a destroçar i veure problemes del seu punt de vista en l´equip, i això l´immobilitza (perquè és molt pur) i no s´arremanga. Per mi, l´actitud constructiva en aquest moment és implicar-te en els moviments i voler canviar les coses des de dintre i construir quelcom nou, amb els seus defectes i virtuts, però no des de la superioritat moral.
Una coneguda em parlava d´un acte que van fer ahir a la Creueta del Coll de Súmate. Allà parlava una senyora gran que es deia Marga que amb gran passió explicava que va venir amb 5 anys a Catalunya des d´Andalusia amb pare empresonat per la guerra i deia: "me hace sufrir toda esta gente que se lo mira a la distancia y no es capaz de mover un dedo por defender su país que tanto le ha dado y que tanto ha costado conseguir..."

Pensa que la societat és molt diversa i que totes aquestes organitzacions pel Dret a Decidir ho son (hi ha gent de dretes, esquerres, PSC, CUP, antisistema, Convergència, alguns exPP o exCiutadans a l´organització Súmate...) També hi ha Convergències i Unions, què passa, que ells no son dignes d´estar aquí dintre perquè a algú no els agrada i no són prou purs?. Jo penso que el país el volem construir entre tots i tots som necessaris i imprescindibles. I ens hem de posar d´acord Perdona Bernat però jo sí que veig de vegades superioritat moral de gent d´esquerres que diu que no es vol barrejar amb segons qui per tot el que representa, la trobo trista i penosa. Tots som benvinguts, ens ha costat molt arribar fins aquí i ens hem d´entendre entre tots, i no té cap sentit que hagi una minoria de bloqueig "pura" que vegi aquestes coses (en alguns actes del barri entre diferents partits i grups socials existeix de vegades algun grup "torracollons" que ni fa ni deixa fer només perquè qui ho lidera no li agrada malgrat la iniciativa sigui bona.
Mira´t si tens temps els del col.lectiu Súmate. Són gent de la trinxera que sense embuts defensen el país, ho tenen molt clar i no s´estan per històries metafísiques o teològiques.
Està bé ser crític però hi ha el risc en caure en la puresa. Els catalans sóm imperfectes i tenim tot el dret a ser-ho. Ja anirem aprenent.
Espero la rèplica. És interessant el gènere epistolar ja que permet, com tu molt bé deies, aclarir idees i t´obliga a un esforç de síntesi.

De bon rotllo com sempre, eh?
Albert A


PERSONA B

23.7.14
Albert, et contesto en blau en el teu text, perquè així tinc la sensació que cada punt és adecuadament abordat.

Començo pel darrer paràgraf que no comento perquè estic d´acord al 100% a l´igual que la immensa majoria de gent que està per aquest tema, malgrat que de fora estant ens diuen que busquem la independència com a únic fi. Escolta discursos de la ANC, l´Omnium Cultural, Súmate...) Independència no com un fi sinó com un mitjà per canviar tot el que cal canviar i això és molt. Ara bé, suposo que acceptaràs que el canvi serà el que vulgui la majoria, no?.  O si el canvi no és el que vol un sector determinat  ja no interessa encara que sigui molt majoritari?. Canviar les coses és el que mou als que volen la independència (inclosos gent tant de "dretes" com Omnium cultural, CiU i altres.... o ja està clar que ells sols volen la independència per "continuar a la poltrona i dominar des de dalt el pobre poble oprimit"? (aquesta visió la té força gent dita progressista, ho veiem cada dia a la feina, amb gent de parròquia... Cadascú (parlo dels actors polítics, essencalment), té el currículum que té. I això dóna o treu més credibilitat que les paraules i discursos. Éls polítics d'esquerres en genèric no són millors persones que els de dretes en genèric però no han tocat poder com els de dretes. Això fa que el seu CV no estigui tan brut. Tenen el benefici del dubte (molts d'ells). Els del PSC no el tenen. El pitjor és que ells continuen venent-se com un partit que defensa uns valors (teòricament d'esquerres) quan han demostrat que han fet exactament el que ara critiquen quan han tocat poder. Igual de corruptes i servint els mateixos interessos. Tu pots suposar què farien els d'ERC les CUP o ICV quan arribessin al poder, però no ho saps del cert. Jo, particularment no tinc especial simpatia per ICV, perquè juguen al 'acoso y derribo' amb el Govern i em resulten esgotadors i poc realistes. Però estic content de la gestió que està fent ERC amb seu suport al govern. Pel que fa a CUP, Podem, Guanyem BCN, Procés constituent... i demés marques blanques, crec que diuen i defensen el que ningú a dit i defensat abans. Crec que són absolutament necessaris per a 'controlar' el procés i intueixo que sense ells (1) el procés tindria molts menys adeptes (cinturó roig etc) i (2) els aspectes nacionals s'acabarien menjant els aspectes socials del 'canviar-ho tot' que diem.

CiU ha tingut moooooolts anys per demostrar que està al costat de la gent que pateix, però no ha fet tot el que estava a les seves mans per defensar els seus interessos. Parlo de reformes laborals i financeres etc. model de país, inversions que s'ha prioritzat etc... Et recordo que CIU va donar suport a la llei d'estabilitat presupostària, mare de totes les retallades, FLA i impossibilitat de demanar crèdit a l'exterior i mare del fet d'haver de prioritzar pel retorn del deute abans que per les necessitats bàsiques que tenim..... Parlo de fets, no de prejudicis! 

Potser no volen 'oprimir al poble indefens', però està clar on són les seves prioritats. I això em sembla difícilment dicutible. I no em fico en el terreny de les corrupcions etc. ja que això desvirtuaria el sentit del que dic. Si vols, podem considerar les corrupcions en l'entorn de CIU (en aquest debat epistolar) com una sèrie d'elements aïllats i no com elements estructurals d'aquell partit polític.  El país l´hem de construir entre tots i amb la visió de tots. Si la majoria (en votació lliure i democràtica) decideix que no vol canvis doncs ja està i s´ha d´acceptar. Però cadascú és lliure d'apuntar-se al carro en funció de les seves previsions sobre el resultat final. Hi ha qui està convençut que amb la independència no canviarem res essencial. Jo sí crec que és una oportunitat única per a canviar-ho tot. Sinó, no estaria en aquesta guerra, t'ho dic de debó. La gràcia del procés és que no està en mans d'una classe dominant ('casta' en paraules de Pablo Iglesias) sinó de la societat civil. 

Entre les coses no bones està aquest complexe estil aquell "soci clàssic del Barça" que només es dedica a destroçar i veure problemes del seu punt de vista en l´equip, i això l´immobilitza (perquè és molt pur) i no s´arremanga. Per mi, l´actitud constructiva en aquest moment és implicar-te en els moviments i voler canviar les coses des de dintre i construir quelcom nou, amb els seus defectes i virtuts, però no des de la superioritat moral. D'acord.
Una coneguda em parlava d´un acte que van fer ahir a la Creueta del Coll de Súmate. Allà parlava una senyora gran que es deia Marga que amb gran passió explicava que va venir amb 5 anys a Catalunya des d´Andalusia amb pare empresonat per la guerra i deia: "me hace sufrir toda esta gente que se lo mira a la distancia y no es capaz de mover un dedo por defender su país que tanto le ha dado y que tanto ha costado conseguir..." Bon testimoni

Oriol, pensa que la societat és molt diversa i que totes aquestes organitzacions pel Dret a Decidir ho son (hi ha gent de dretes, esquerres, PSC, CUP, antisistema, Convergència, alguns exPP o exCiutadans a l´organització Súmate...) També hi ha Convergències i Unions, què passa, que ells no son dignes d´estar aquí dintre perquè a algú no els agrada i no són prou purs?. Torno a la idea d'abans. La dels interssos que defensen i han defensat de forma explícita durant anys. No és que no siguin purs. És que han governat d'esquenes a unes realitats, defensant uns interessos concrets, i molts d'ells, aprofitant-se de la seva posició privilegiada per enriquir-se il.lícitament. 

També haig de dir que la garantia que tot això funcioni per mi es diu Artur Mas. Sense ell difícilment seríem on som, a punt d'arribar al 9N o n tot es trencarà (amb consulta o sense). Li reconec coratge polític i determinació. Ara bé, l'ombra del dubte plana sobre seu quan tanta gent del seu entron immdeiat han estat condemnats per corruptes (Oriol Pujol, Daniel Osàcar, Josep Prat (per Innova) etc. )


Jo penso que el país el volem construir entre tots i tots som necessaris i imprescindibles. I ens hem de posar d´acord Perdona Bernat però jo sí que veig de vegades superioritat moral de gent d´esquerres que diu que no es vol barrejar amb segons qui per tot el que representa, la trobo trista i penosa. Doncs a mi em sembla qüestionable la connivència amb gent delinqüent que ha fet molt de mal a la nostra societat. Clar que no m'hi vull barrejar! Tant debó, fóssim igual de determinants criticant la 'nostra' corrupció com ho som quan critiquem la de Madrid. Per mi la diferència no és de 1000 euros robats amunt o avall. La diferència substancial està en qui ha utilitzat la confiança que li van donar les urnes per buscar el bé comú i especialment el dels que tenen menys i qui l'ha utilitzat sistemàticament per buscar el propi benefici sense tenir en compte la quantitat de gent que es quedava fora del sistema.

Tots som benvinguts, ens ha costat molt arribar fins aquí i ens hem d´entendre entre tots, i no té cap sentit que hagi una minoria de bloqueig "pura" que vegi aquestes coses (en alguns actes del barri entre diferents partits i grups socials existeix de vegades algun grup "torracollons" que ni fa ni deixa fer només perquè qui ho lidera no li agrada malgrat la iniciativa sigui bona. Des d'una òptica pragmàtica, em vull entendre amb tothom per aconseguir la independència. Però només des d'una òptica pragmàtica. Ara bé. No perdem de vista qui és qui i què representa cadascú. Tampoc hem de caure en prejudicis  (ni amb la dreta ni amb l'esquerra) i hem de jutjar cadascú pel que fa. No pel que li suposem. Per això m'agraden els polítics que surten del discurs oficial del seu partit o càrrec (Joan Ignasi Elena, Raül Romeva, Artur Mas, Oriol Junqueras, Teresa Forcades, Súmate, David Fernández...) crec que tots ells són capaços de sortir de la lògica de partit/col.lectiu en els moments claus, i arribar a pactar amb qui competeixen ideològicament. Per mi, aquesta és l'actitud bona. 
Un darrer punt dels fets que s´organitzen per la independència o dret a decidir. Ja vas veure el sentit que se li va donar al Caixaforum. L´anterior, de l´església del Pi era una pregària de recordatori del 1714 pels que van morir i perquè el procés que estàvem iniciant els catalans fos nét (els que vam anar ho vam veure).
Mira´t si tens temps els del col.lectiu Súmate. Són gent de la trinxera que sense embuts defensen el país, ho tenen molt clar i no s´estan per històries metafísiques o teològiques. M'agraden molt. Sobretot pel que representen. I perquè trenquen amb l'arquetip de l'independentista de barretina.
Està bé ser crític però hi ha el risc en caure en la puresa. Està bé sumar forces, però hi ha el risc de caure aen la connivencia/tolerància amb coses molt greus. Que la noblesa de l'objectiu no ens faci passar per alt coses moolt greus. I llanço a l'aire la pregunta: Els fins justifiquen els medis?  Els catalans sóm imperfectes i tenim tot el dret a ser-ho. Ja anirem aprenent. 

Espero la rèplica. És interessant el gènere epistolar ja que permet, com tu molt bé deies, aclarir idees i t´obliga a un esforç de síntesi. No estic segur que siguem molt sintètics! :))

De bon rotllo com sempre, eh? Of course
Bernat


PERSONA A
11.8.14
Hola Bernat,
t´envio la contesta del tema que tenim entre mans. Penso que anem acostant els posicionaments però encara m´agradaria matitzar alguns dels detalls que han anat sortint i amb molt d´encert has proposat.
 Parlarem de la corrupció, de la "caspa catalana" i dels grups "verges" que volen canviar les coses (evidentment sota el meu punt de vista).
El tema central de la diferència o matís que mantenim és el de la gent que consideres de la "caspa catalana". Penso que tant les dretes com les esquerres estan tocats tots per casos de corrupció, enxufisme i tracte de favors (clàssicament CiU pel tema de la Generalitat i les esquerres per ajuntaments de l´àrea metropolitana (Sabadells, Sta Coloma, Montcada i Reixach, ... A l´ajuntament de Barcelona en fets com el Fòrum (PSC i IC).  Els que no han tocat poder està bé però caldrà veure si són propositius o sols antisistema i antitot.
Els grups estil "Cafè amb llet" són de denúncia però a mi no em serveixen massa. Conec gent que hi pertany i no trobo que tinguin cap tipus d´empatia (sols ràbia i molt poca proposta).  El món de les idees de Plató no em serveix si no les posen en pràctica. Veurem.
El cas del Jordi Pujol mereix explicació apart: és una persona que va estar manant molts anys a Catalunya, una mica a l´estil del Despotisme Il.lustrat (tot pel poble però sense el poble), i estimant i treballant pel país (com li reconeix l´Arcadi Oliveras), envoltat per cràpules (especialment família i entorn) i arribant a ser un "pater patriae", va crear una “catalan way” (imatge d´honestitat, de feina ben feta...) que s´ha vingut abaix completament. Per mi ha estat un fet greu i dolorós en un bon grapat de gent que el tenia (el teníem) com un referent clar. De tota manera, si volem un país nou se l´ha de jutjar i punt. El tema és que sense voler amagar la nostra corrupció i el fet de que s´ha de fer justícia i volem un país nou per evitar que això no passi, s´ha de tenir en compte que els que maneguen la informació (Espanya), la van administrant de manera totalment interessada (per fer xantatge a uns i per fer caure els contraris). Això ja ens va bé per fer un país nou però ho fan amb l´ànim de desestabilitzar el país. Que quedi dit!.
El Pujol i la seva família estan força retratats a aquest article del Francesc Marc-Àlvaro.
El risc dels grups estil Podemos és que de moment sols és protesta i parlen clar però faltarà veure cap a on tiren. Ja veurem si són un Beppo Grillo d´Itàlia o al moment de la veritat donen el "callo". Hi ha periodistes que pensen que poden ser una “quinta columna” per frenar la independència (fins i tot amparat per Madrid malgrat la campanya en contra que estan fent allà). Aquí està l´article del Manuel Delgado parlant d´això.
El tema de que els partits els coneixem pel que han fet i estan ja "tacats". Penso que CiU la va "cagar" al votar la llei pressupostària (que limita el que es pot gastar per tal de no fer dèficit) de la mateixa manera que la va "cagar" amb la llei de partits. De tota manera són lleis que d´entrada no són necessàriament dolentes però l´aplicació i la manera com s´han portat a terme fan que el resultat sigui nefast. Fer dèficit és passar el problema financer a les generacions futures (molt poc sostenible, penso). El tema de dependre del FLA és conseqüència en part de com es va llençar els diners l´any darrer del Tripartit (preeleccions?). No és tot el problema però justifica el gran dèficit que hi havia (per tant, l´esforç per baixar el dèficit, malgrat la tàctica d´escanyar ha de ser més important aquí).
El tema dels polítics enganxats amb corrupció: un debat important i no solucionat. En quin moment han de deixar l´escó, apartar-se de la política (al ser acusats?, al ser imputats oficialment?, a l´acabar el judici...) Hauria de ser un tema que es parlés amb calma i sense apriopismes. El que està clar és que partits polítics que reclament una cosa, sovint fan una altra amb els seus.
Bon estiu.
Albert A