ELS CRISTIANS I EL DRET A DECIDIR
Comencem i acabem amb el mateix text, un text que obre la 1
"La Declaració sobre els drets dels pobles indígenes",i que resumeix el sentiment i l' anhel individual i col.lectiu per mantenir la pròpia cultura, que és una de les fonts de la nostra dignitat personal i comunnitària.
Estimant i reconeixent-nos a nosaltres mateixos, serem capaces de fer el mateix amb els altres pobles i comunitats.
"L’aplicació de la Declaració no només beneficiarà als pobles indígenes sinó que també beneficiarà el planeta i la resta del món. Si ens permeten viure d’acord amb la nostra manera sostenible de cuidar la terra i de tenir cura dels nostres familiars, de les plantes, animals i altres éssers vius,
tots en serem beneficiats. Si som capaços de continuar parlant els nostres idiomes i de conservar les nostres cultures, contribuirem a enriquir el patrimoni cultural del món. Si els nostres diferents sistemes econòmics, culturals, espirituals, socials i polítics poden coexistir amb altres sistemes dominants, deixarem als nostres fills i néts un món molt més divers i estimulant."
1-"Hi ha raons per que els cristians estiguem pel dret a decidir i per la llibertat dels pobles, del nostre poble"
GRUP SANT JORDI-
GRUP CRISTIÀ DE PROMOCIÓ I DEFENSA DELS DRETS HUMANS - DRETS DELS POBLES, DRETS DE LES NACIONS - ESGLÉSIA I PAÍS
2- "Creure que Catalunya com a nació té el dret a decidir el seu futur és una opció fonamental "
Molt recomanable escoltar el videu de l' acte sencer i text íntegre de Xavier Morlans, teòleg, sobre el Dret a Decidir i la Doctrina Social de l' Esgl'esia, celebrat el 7 de juliol de 2014 al Caixa Fòrum de Barcelona.
També hi varen participar el president Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir; la teresiana Victòria Molins; i el periodista Miquel Calçada, comissari de la commemoració del Tricentenari.
El podeu trobar a Youtube: Crisitians pel Dret a Decidir 7 de juliol del 2014
Algunes frases de l´acte:
Joan Pau II afirma que “ningú no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir”.
“La persona és constitutivament un ésser social, perquè així l’ha volgut Déu que l’ha creada. (...) La vida social no és, doncs, extrínseca a l’home: aquest no pot créixer ni realitzar la seva vocació si no és en relació amb els altres.”
El concepte de «nació», que no s’identifica a priori i necessàriament amb l’Estat (...)
“Com a bisbes de l’Església a Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història, i també reclamem per a ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial: els drets i els valors culturals de les minories ètniques dins d’un Estat, dels pobles i de les nacions o nacionalitats han de ser respectats i, fins i tot, promoguts pels Estats, els quals de cap manera no poden, segons dret i justícia, perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura majoritària.”[1]
carta pastoral Arrels cristianes de Catalunya, publicada l’any 1985 i ratificada el 2011.
En la relació d’Espanya amb Catalunya, hi ha hagut antecedents d’una pretensió d’annexió per la força? ¿Com s’han de qualificar quatre segles de pràctica sistemàtica d’intent d’assimilació de Catalunya a l’Espanya de matriu castellana? La invasió de Catalunya per part de l’exèrcit borbònic, el 1714, ara fa justament tres-cents anys, anul·lant les llibertats del poble català és un antecedent de pretensió d’annexió forçosa o no? La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), reprimint una vegada més la llengua i la cultura catalana, és un antecedent de pretensió d’annexió forçosa o no? L’entrada de
l’exèrcit franquista a Catalunya, amb l’abolició de l’Estatut del 32 i quaranta anys de persecució de la llengua i de la cultura catalana, és un antecedent de pretensió d’annexió forçosa o no? La campanya sistemàtica de grups politics i mediàtics molt potents en contra de l’afirmació de la identitat nacional de Catalunya és una pretensió present d’annexió forçosa o no?
[2]
3-Compendi de la doctrina social de l'església:
alguns tastets d' aquest compendi que podeu trobar a:
[...] A l’arrel de la pobresa de tants pobles hi ha també diverses formes de privació cultural i de manca de reconeixement dels drets culturals
(...) La sobirania representa la subjectivitat(Cf. JOAN PAU II, Carta enc.Sollicitudo rei socialis, 15) d’una nació des del punt de vista polític, econòmic, social i àdhuc cultural. La dimensió cultural adquireix un gruix particular com a punt de força per la resistència als actes d’agressió o a les formes de domini que condicionen la llibertat d’un país: la cultura constitueix la garantia de conservació de la identitat d’un poble, expressa i promou la seva sobirania espiritual(Cf. JOAN PAU II, Discurs a la UNESCO
[2 de juny de 1980], 14)
[...] La pregunta que prové del misteri de la vida i remet al misteri més gran, el de Déu,està al centre de tota cultura; quan se l’elimina, la cultura i la vida moral de les nacions es corrompen
(Cf. JOAN PAUII, Carta enc. Centesimus annus, 24)
[...] L’actuació humana, quan tendeix a promoure la dignitat i la vocació integral de la persona, la qualitat de les seves condicions d’existència, la trobada i la solidaritat dels pobles i de les nacions,és conforme al designi de Déu, que no deixa mai demostrar el seu amor i la seva providència respecte dels seus fills.
(...) Jesús refusa el poder opressiu i despòtic dels caps sobre les nacions (cf. Mc 10,42) i la seva pretensió de fer-se anomenar benefactors (cf. Lc 22,25), però no contesta mai directament les
autoritats del seu temps
[...)Jesús, el Messies promès, ha combatut i derrotat la temptació d’un messianisme polític, caracteritzat pel domini sobre lesnacions
(cf. Mt 4,8-11; Lc 4,5-8).
[...] Per a la construcció d'una societat pacífica i per al desenvolupament integral d'individus, pobles i nacions,l
a defensa i la promoció dels drets humans resulten essencials
(Cf. PAU VI, Missatge per la Jornada Mundial de la Pau 1969
4-Jaume Botey: Comentari a l’escrit “Tras la diada”
5- La Declaració sobre els drets dels pobles indígenes.
Títol:
La Declaració sobre els drets dels pobles indígenes. Punt i seguit.
Autors: Mikel Berraondo (coord.)
Coordinació de l’edició: Isabelle Torallas
Edita: alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes
"L’aplicació de la Declaració no només beneficiarà als pobles indígenes sinó que també beneficiarà el planeta i la resta del món. Si ens permeten viure d’acord amb la nostra manera sostenible de cuidar la terra i de tenir cura dels nostres familiars, de les plantes, animals i altres éssers vius,
tots en serem beneficiats. Si som capaços de continuar parlant els nostres idiomes i de conservar les nostres cultures, contribuirem a enriquir el patrimoni cultural del món. Si els nostres diferents sistemes econòmics, culturals, espirituals, socials i polítics poden coexistir amb altres sistemes dominants, deixarem als nostres fills i néts un món molt més divers i estimulant."
Victoria Tauli-Corpuz
4. ELS BISBES DE CATALUNYA, Arrels cristianes de Catalunya, Barcelona: Claret 1985, pp. 10-11; ID., Al servei del nostre poble, Barcelona: Claret 2011, pp. 6-7.Cf. Joan COSTA, Nació i nacionalismes. Una reflexió en el marc del magisteri pontifici contemporani, Barcelona: Proa 2000.
6. Cf. J. BENET, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1995.
