Avui parlarem de dignitat: la dignitat que ens han volgut manllevar però que no ens hem deixat prendre .
Carta del Lluís Llach a la seva estimada….
Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho.
Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant
tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu.
Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs
res, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és
que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que
pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com
seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió.
Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que
jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre.
Que absurd!
Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres
seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva
manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir
adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que
prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira
de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de
viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant
t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada
(llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre),
perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com vulguis, però
vull deixar-te. Que tinguis sort!
Adéu, Espanya!
Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant
tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu.
Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs
res, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és
que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que
pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com
seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió.
Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que
jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre.
Que absurd!
Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres
seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva
manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir
adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que
prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira
de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de
viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant
t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada
(llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre),
perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com vulguis, però
vull deixar-te. Que tinguis sort!
Adéu, Espanya!
Text del Salvador Cardús parlant de la dignitat
The catalán Project:
com t´immagines la Catalunya del futur? Cadascú pot aportar i proposar models i idees que l'engresquin. Es tracta d´una web oberta on tothom pot participar
Alfred Bosch a Intereconomia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada